Un mes després de llegir la tesi, vaig viatjar per primer vegada a Constantinòpolis i vaig visitar aquest edifici prodigiós que és la Basílica de Hagia Sophia. Allà mateix, vaig començar a imaginar com hauria pogut ser aquell espai impressionant abans de la seva conversió en mesquita. La recerca bibliogràfica, realitzada ja a Barcelona, em va donar dades sobre l’aspecte del mobiliari litúrgic original, situat en l’eix principal de la basílica: l’ambó monumental, l’iconòstasi obert, el cibori i el presbiteri amb l’hemicicle per al clergat. Dels mosaics que devien cobrir la part superior dels murs laterals, no vaig treure res clar, ja que, molts segles abans de les modificacions otomanes, que van suposar l’ocultació o la destrucció de les imatges humanes, els mosaics antics de Hagia Sophia ja havien patit la fúria dels iconoclastes.
Quant a la cúpula, les descripcions antigues deien que hi havia representada una creu. Així doncs, per a completar la meva reconstrucció hipotètica de Hagia Sophia vaig dibuixar a la cúpula una creu inscrita en una diadema imperial com la que hi ha a l’absis de Sant’Apollinare in Classe, a Ravenna, que és contemporània de Hagia Sophia.
© J. Oliver-Bonjoch 2003