Dreamed in Edinburgh


Darrere els núvols tenebrosos resplendeixen els estels...


Aquest dibuix és com un somni de l’Edinburgh d’un parell de segles enrere, amb una composició que parteix d’un carreró que encara existeix a la ciutat vella, al qual he afegit alguns edificis canviats de lloc. La torre de la Catedral de St. Giles mostra el rellotge que hi havia en aquells temps.

Submergida en les tenebres de la nit, la ciutat no sembla gaire acollidora, però les finestres (la llum de cada llar) i els estels impedeixen que la foscor sigui completa. En la negror del carreró, amb certa dificultat es retalla la silueta d’un personatge, que sembla perdut en aquest laberint medieval. Això no obstant, s’ha obert una porta, i la llum de l’interior d’una casa es projecta en el carreró, mentre una altra persona surt d'aquella porta amb els braços oberts, a “rescatar” l’home que està en les tenebres. Damunt dels terrats de la ciutat, hi ha núvols que encara reflecteixen les darreres llums del dia, i que, tanmateix, no impedeixen veure els estels.

En enviar la nadala, la vaig associar a una cita de l’Evangeli de Joan (1,5), que dóna la clau per a acabar d’interpretar el dibuix:

“La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la”


© J. Oliver-Bonjoch 2010