J. Oliver-Bonjoch, il·lustracions

Dreamed in Edinburgh

2011-02-05T13:06:00.000-08:00

.
Darrere els núvols tenebrosos resplendeixen els estels...

Aquest dibuix és com un somni de l’Edinburgh d’un parell de segles enrere, amb una composició que parteix d’un carreró que encara existeix a la ciutat vella, al qual he afegit alguns edificis canviats de lloc. La torre de la Catedral de St. Giles mostra el rellotge que hi havia en aquells temps.

Submergida en les tenebres de la nit, la ciutat no sembla gaire acollidora, però les finestres (la llum de cada llar) i els estels impedeixen que la foscor sigui completa. En la negror del carreró, amb certa dificultat es retalla la silueta d’un personatge, que sembla perdut en aquest laberint medieval. Això no obstant, s’ha obert una porta, i la llum de l’interior d’una casa es projecta en el carreró, mentre una altra persona surt d'aquella porta amb els braços oberts, a “rescatar” l’home que està en les tenebres. Damunt dels terrats de la ciutat, hi ha núvols que encara reflecteixen les darreres llums del dia, i que, tanmateix, no impedeixen veure els estels.

En enviar la nadala, la vaig associar a una cita de l’Evangeli de Joan (1,5), que dóna la clau per a acabar d’interpretar el dibuix:

“La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la”

© J. Oliver-Bonjoch 2010

El bosc sagrat

2011-02-05T13:00:00.000-08:00

.De tots els dibuixos que he fet al llarg de la meva vida, no n’hi ha cap que es pugui comparar amb aquest. No és exactament una nadala, sinó un homenatge al meu pare, mort el 23 d’abril de 2009.

Vaig intentar reproduir la imatge que, un dia, de sobte, es va dibuixar en la meva ment, unes setmanes després de la seva mort. En aquesta mena de visió, enmig d’un bosc fantasmagòric, el meu pare es retrobava amb les nostres gosses, mortes anys enrere, que l’havien acompanyat tants cops en les seves passejades per boscos i muntanyes.

En aquest bosc simbòlic, els troncs i les branques dels arbres recorden els pilars i els nervis d’una església gòtica, mentre un únic raig de llum trenca la foscor i enfoca el meu pare i a les gosses, com acudint a rescatar-los. És un bosc i alhora una catedral, un espai sacralitzat per la llum, llum que simbolitza la presència divina i assenyala el camí a seguir per a sortir de la foscor.

Presentació realitzada amb aquesta nadala: Nadala 2009

© J. Oliver-Bonjoch 2009

El drac, el gat i l’olivera

2011-02-05T12:02:00.001-08:00

.
L’olivera simbolitza la pau, però aquesta olivera té un forat en forma de cor, produït pel trencament d’una branca, del qual surt aigua. L’aigua és “l’aigua viva” de la qual parla Jesús en els Evangelis, aquella que brolla de dins i calma per sempre la set espiritual. L’aigua és la paraula de Jesús i aquesta paraula és Amor. La pau veritable, doncs, està fonamentada en l’amor.

El drac representa aquells trets de la nostra personalitat que dificulten el nostre progrés espiritual, allò que no ens agrada de nosaltres mateixos. Però, el drac dibuixat no és ferotge, sinó tan inofensiu com el gat dibuixat entre les branques de l’olivera. El drac ha begut l’aigua que surt de l’olivera. Només estimant de veritat podem estar en pau amb nosaltres mateixos i amb els altres, i superar-nos per a créixer espiritualment.

© J. Oliver-Bonjoch 2008

Ljubljana

2011-02-05T11:59:00.000-08:00

.
L’agost de 2007 vaig visitar Eslovènia per primera vegada, i em vaig enamorar d’alguns dels indrets més bells d’aquest país centreeuropeu i de la seva capital.

En la nadala, vaig dibuixar una vista hivernal de Ljubljana amb un cel de tempesta. Per damunt dels terrats i de les xemeneies, que representen les llars, sobresurten les torres de l’església dels franciscans i la imatge de Santa Maria amb el nen, que corona el frontó de la façana, que simbolitzen el predomini de l’anhel de creixement espiritual per damunt de les coses materials i la protecció divina sobre la ciutat.

© J. Oliver-Bonjoch 2007

Dudhope Castle

2011-02-05T11:56:00.000-08:00

.
El 2006 vaig anar a Escòcia i vaig visitar el castell on va viure un avantpassat meu. Llavors, vaig dibuixar el castell tal com devia ser a mitjan segle XVIII, abans de les transformacions patides més tard, amb un aire un xic melancòlic, entre uns arbres sense fulles que simbolitzen el temps passat. A l’arbre, algú ha inscrit un cor que, en aquest context, vol representar l’amor i el record pels avantpassats.

© J. Oliver-Bonjoch 2006

Beatus ille qui amare scit

2011-02-05T11:52:00.000-08:00

.
El carrer dibuixat està inspirat en un de la ciutat de Perugia, a Itàlia, que havia pogut veure aquell mateix estiu. Jo hi vaig afegir -i inventar- el pòrtic d’una església, en la porta de la qual, sota un relleu que representa l’Epifania, hi ha inscrita la frase “Beatus ille qui amare scit”, “Feliç aquell qui sap estimar”, que dec a Hermann Hesse.

En clau simbòlica, el carrer de traçat corb, molt propi de les ciutats medievals, evoca la idea de laberint. A més, el carrer fa pendent i és també una escalinata, que enllaça amb els graons que accedeixen a l’església. El laberint simbolitza l’itinerari vital del ser humà, que no pot saber què li reserva el futur, i que va tantejant les diverses opcions –portes- que es presenten als seus ulls, com si estigués en un laberint. Les escales simbolitzen el progrés o creixement espiritual, que l’home assoleix, poc a poc, en petites etapes o graons. El pòrtic de l’església representa la idea de refugi, acolliment i benvinguda. De la porta de l’església surt llum, que simbolitza la presència divina i la il·luminació dels qui hi arriben, havent pujat ja l’escala iniciàtica. La porta d’una església simbolitza sempre al mateix Jesús i Jesús és amor. El progrés espiritual, doncs, consisteix en aprendre a estimar, l’únic camí segur en el laberint de la vida.

© J. Oliver-Bonjoch 2005

Hagia Sophia

2011-02-05T11:46:00.000-08:00

.

Un mes després de llegir la tesi, vaig viatjar per primer vegada a Constantinoble i vaig visitar aquest edifici prodigiós que és la Basílica de Santa Sofia. Allà mateix, vaig començar a imaginar com hauria pogut ser aquell espai impressionant abans de la seva conversió en mesquita. La recerca bibliogràfica, realitzada ja a Barcelona, em va donar dades sobre l’aspecte del mobiliari litúrgic original, situat en l’eix principal de la basílica: l’ambó monumental, l’iconòstasi obert, el cibori i el presbiteri amb l’hemicicle per al clergat. Dels mosaics que devien cobrir la part superior dels murs laterals, no vaig treure res clar, ja que, molts segles abans de les modificacions otomanes, que van suposar l’ocultació o la destrucció de les imatges humanes, els mosaics antics de Santa Sofia ja havien patit la fúria dels iconoclastes.

Quant a la cúpula, les descripcions antigues deien que hi havia representada una creu. Així doncs, per a completar la meva reconstrucció hipotètica de Santa Sofia vaig dibuixar a la cúpula una creu inscrita en una diadema imperial com la que hi ha a l’absis de Sant’Apollinare in Classe, a Ravenna, que és contemporània de Santa Sofia.

© J. Oliver-Bonjoch 2003

Església de Santa Maria de Poblet

2011-02-05T11:35:00.000-08:00

.El febrer de 2001 em vaig tancar a Poblet unes setmanes per a avançar en la redacció de la tesi. Sovint, havia especulat amb la possibilitat de desmuntar el retaule renaixentista de Damià Forment i muntar-lo de nou a la Sagristia Nova, per tal de recuperar la comunicació visual i llumínica entre el presbiteri i la girola. Com aquesta possibilitat encara es veu molt llunyana, pel seu cost o per la polèmica que podria provocar, em vaig plantar a l’església, enmig del cor dels monjos, i vaig imaginar i dibuixar com es devien veure el presbiteri i el creuer al segle XIII, abans de la construcció dels Panteons Reials i del retaule.
Darrere de l’altar major, seguint el consell del meu oncle, vaig dibuixar la silueta d’una Verge romànica, tot evocant la imatge original de Santa Maria de Poblet que seria substituïda per l’escultura de Forment.
(Em consta que, en veure el meu dibuix, entre els monjos de Poblet va sorgir una opinió majoritària i entusiasta favorable al trasllat del retaule.)

Basilica Sancti Petri in Vaticano

2011-02-05T11:34:00.000-08:00

.

L’any 2000 vaig viure uns mesos a Roma com a becari i hi vaig tornar al desembre com a voluntari del Jubileu, per la qual cosa, vaig pensar que la nadala havia de reflectir la meva experiència d’aquell any singular. Vaig fer una petita recerca, partint de la documentació presentada en una exposició molt interessant que havia pogut veure a Roma (“Romei e Giubilei”), i de diverses publicacions sobre la primera Basílica de Sant Pere. El resultat d’aquesta recerca el vaig aplicar en la realització d’aquest dibuix que reconstrueix l’interior de la Basílica en l’època de Constantí el Gran, amb l’arranjament original dels elements situats a l’absis, al voltant de la memòria de la tomba de l’Apòstol.

© J. Oliver-Bonjoch 2000

Epitafi de Severa

2011-02-05T11:17:00.000-08:00

.Als Museus Vaticans vaig poder veure aquesta làpida del segle III, que tancava el nínxol d’una dona romana anomenada Severa. El dibuix incís representa l’Epifania, al costat d’un retrat de la difunta (que no surt al meu dibuix). Aquesta làpida procedeix de les Catacumbes de Priscil·la, a la Via Salaria, i vaig voler reconstruir com hauria pogut ser la seva col·locació original, en un hipotètic corredor de les catacumbes. També hi vaig dibuixar un llum d’oli, com tants altres que es van trobar en les catacumbes, simbolitzant la Llum divina, que en aquest context és un símbol molt potent de la confiança dels creients en la resurrecció.

© J. Oliver-Bonjoch 1999

Domus Ecclesiae

2011-02-05T11:12:00.000-08:00

.
Vaig imaginar com hauria pogut ser l’accés a una parròquia cristiana de Roma al segle III, quan el cristianisme no estava oficialment permès, però sí tolerat durant llargs períodes. Llavors, les comunitats cristianes es reunien en locals que havien estat botigues o magatzems, i que les fonts anomenen Domus Ecclesiae, que vol dir “la casa d’assemblees”.

En el dibuix es veu com els cristians es troben sota el pòrtic d’un bloc d’habitatges, a la porta del seu local, en un carrer típic de la Roma imperial. Als pilars d’aquest pòrtic hi ha graffitis que mostren els primers símbols cristians: el peix, el crismó, l’àncora i l’anagrama de Jesús, per a identificar la proximitat d’una domus ecclesiae.

© J. Oliver-Bonjoch 1998

La Catedral de Barcelona

2011-02-05T11:09:00.000-08:00

.
Per a la nadala de 1997, em vaig voler afegir a la commemoració del 700 aniversari del inici de la construcció de la catedral gòtica (1298). Personalment, em sento molt vinculat a la Catedral, en la qual vaig ser batejat, com altres membres de la meva família paterna des del besavi. Vaig aprofitar l’avinentesa per a deixar constància de l’aspecte del tram de les muralles romanes que dóna a la Plaça Nova, abans de patir la transformació desafortunada que es pot veure actualment.

© J. Oliver-Bonjoch 1997

Roma des del Capitoli

2011-02-05T11:08:00.000-08:00

.
Aquell setembre, a Roma, un vespre havia contemplat el panorama des dels jardins del Capitoli, i vaig voler reproduir aquella vista sota un cel lleugerament retocat per a evocar el temps de Nadal. Quant a les cúpules que es retallen en el perfil de Roma, cal llegir-les en clau simbòlica com a simulacres arquitectònics de la “volta celestial” que cobreixen espais sagrats.

© J. Oliver-Bonjoch 1995

Reis camí de Betlem

2011-02-05T11:02:00.001-08:00

.
El novembre de 1993, els Reis d’Espanya van visitar oficialment Israel i, a Palestina, Iàssir Arafat va apel·lar a la mediació del Rei Joan Carles en tant que “Rei de Jerusalem”, recordant que ell és l’hereu legítim d’aquest títol històric que data del temps de les Croades.

Aquest curiós esdeveniment em va inspirar aquesta escena, amb l’estil d’una vinyeta humorística com les que publica la premsa diària. Hi vaig dibuixar l’actual Rei de Jerusalem juntament amb els seus col·legues europeus camí de Betlem, i tots ells rememorant els “Reis Mags” de la tradició cristiana, com una actualització simpàtica de l’Epifania. Per a ambientar l’escena, els vaig situar en un paisatge proper a la Ciutat Santa, on hi ha unes tombes d’època hel·lenística.

© J. Oliver-Bonjoch 1993

El Fantasma mallorquí

2011-02-04T14:55:00.000-08:00

Cavall Fort, 769/770 (agost 1994), pàgs. 18-25.

Còmics a Cavall Fort

2011-02-04T11:30:00.000-08:00

Entre els anys 1992 i 1998, vaig publicar set còmics
a la revista Cavall Fort.

"Una mica d'imaginació" (agost 1998)

"La Societat del Temple" (agost 1997)
.

"La Festa de les Disfresses" (agost 1996)
.

"El darrer pompeià" (agost 1995)

"El Fantasma mallorquí" (agost 1994)
.

"El Tresor de Poblet" (agost 1993)
.

"El Jardí dels Prodigis" (agost 1992)

Presentació

2011-02-01T10:55:00.000-08:00

.
Vaig néixer a Barcelona el desembre de 1966, però he viscut a Sant Just Desvern fins 2007. Ara sóc veí de Sarrià. Vaig estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i vaig llegir la tesi doctoral (Arquitectura i societat a la Roma imperial) a la Universitat Politècnica de Catalunya. També vaig ser becari del Comissionat d’Universitats i Recerca i de l’Acadèmia d’Espanya a Roma, i vaig dedicar un temps important a diverses lluites en defensa del patrimoni artístic al nostre país, la qual cosa em va portar a ser acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Des de 2002, sóc professor d’Humanitats a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, on imparteixo assignatures d’Història i Història de l’Art, i porto dos anys com a professor interí de Religió a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes.

No puc recordar quan se’m va desvetllar el interès per l’Art, però és evident que els meus pares hi van jugar un paper essencial en portar-me a visitar monuments i museus des de ben petit, com també el meu oncle Jesús, monjo de Poblet, que em va transmetre els primers coneixements d’història de l’Art. Recordo la meva primera visita al Prado, amb 8 anys, cercant amb impaciència el quadre de Les llances de Velazquez, que llavors era la meva obra preferida. Quant a la meva afició pel dibuix, també va començar ben aviat, al parvulari, juntament amb la passió pels castells. Molt més tard, durant la dècada de 1990, vaig publicar alguns còmics a les revistes Mortadelo Extra i Cavall Fort.

En els darrers 13 anys, la recerca i els compromisos laborals pràcticament no m’han deixat temps per a dibuixar, així que, de moment, aquesta afició ha quedat limitada a les nadales que, any rere any, dibuixo i reprodueixo per a enviar a parents, amics i coneguts.

Exposició "Llums i ombres en l'espai sagrat"

2011-02-01T01:19:00.000-08:00

.
L'any 2010, de l'Espai Von Balthasar em van demanar de fer una exposició de dibuixos meus amb un rerefons simbòlic i espiritual. Els dibuixos que vaig seleccionar per a aquesta exposició eren nadales realitzades entre els anys 1993 i 2010. Els temes són molt diversos. Les primeres nadales recollien tòpics pròpiament nadalencs, com l’Epifania o l’estel de Betlem en un cel estrellat. Això no obstant, progressivament, m’he anat allunyant dels motius que hom espera trobar en una felicitació de Nadal, per a representar esdeveniments i reflexions íntimes que, d’alguna manera, venien a resumir l’any corresponent a cada dibuix, en un missatge molt personal per als destinataris de les meves nadales. Tanmateix, tots els dibuixos reflecteixen un contingut o un missatge simbòlic més o menys profund, sempre relacionat amb la dimensió espiritual.

Darrere d’alguns dibuixos hi ha hagut també una recerca i una motivació pedagògica, i m’han estat molt útils en classes i conferències. Aquests són els casos de la “Domus Ecclesiae”, amb el qual vaig exemplificar com hauria pogut ser l’exterior d’una parròquia romana del segle III; de la Basílica de Sant Pere, reconstruïda tal com devia ser en temps de Constantí el Gran; de l’església de Santa Maria de Poblet abans dels afegits gòtics i renaixentistes; i de Santa Sofia de Constantinoble, amb els elements desapareguts en esdevenir mesquita.

En els darrers dibuixos he accentuat el missatge transcendent, alhora que elaborava amb més cura els continguts simbòlics. Són dibuixos que giren entorn dels valors o principis espirituals fonamentals: l’Amor, la Llum, la Pau i la Fe. De tots ells, el que conté el missatge més colpidor i potent ha estat la nadala titulada “El Bosc Sagrat”, i que més que una nadala és un homenatge al meu pare, mort l’abril de 2009. L’escena dibuixada té una forta i evident càrrega emotiva, però fuig de la tristesa per a expressar un missatge lluminós d’esperança.

Referències: CatalunyaReligió.cat Caputxins.cat Flama

Tríptic de l'exposició

2011-01-30T01:26:00.000-08:00

Vacaciones en Transilvania

2011-01-30T00:53:00.000-08:00

Aquest és el títol d'una sèrie d'historietes que vaig publicar a la revista "Mortadelo Extra" durant l'any 1991. Aquí teniu la primera:
.